Pública

Castellet fa referència a Ortega y Gasset (Ideas sobre la novela) quan parla de la creació dels personatges per part de l´autor el qual no ha de definir-los directament, sinó que s´ha d´esforçar de mostrar-los a la seva forma d´actuar i, per tant, ha d´ésser el lector qui sigui capaç d´estruere´n la personalitat. No obstant això, Castellet no especifica que Ortega y Gasset escull com a paradigma de novel·lista un escriptor del s. XIX (Dostoievski) la qual cosa faria posar en evidència la distància que vol establir entre el novel·lista del s. XIX i el del s. XX. Aquesta manera de configurar els personatges novel·lesc coincideix amb el tractament característic dels novel·listes nord-americans com Hammet, Hemingway o en determinants fragments de Faulkner.

L´objectivitat de la novel·la americana de la generació perduda es troba massa influïda pel behavorisme el qual només considera real, en la vida psicològica d´un home o d´un animal, el que podria percebre un observador purament exterior, representat al límit per l´objectiu d´una càmera fotogràfica, per eliminar tot allò que no pugui ser conegut més que pel mateix subjecte, per mitjà d´una anàlisi interior. Per tant, la realitat psicològica es redueix a una sèrie de conductes, en les quals les paraules o els crits tenen la mateixa importància que les gestos o els canvis de fesomia. D´aquesta manera, el narrador no ens dóna pas els sentiments o els pensaments dels seus personatges, sinó la descripció objectiva dels seus actes, la taquigrafia dels seus discursos, en resum, el procés verbal de les seves “conductes” davant d´una situació concreta. Molt diferent es la manera de narrar de Marsé ja que en les seves novel·les es descriu detalladament tots els seus personatges com si fos un narrador del XIX.

A la narrativa nord-americana, un dels principals escriptors que hi ha emprat aquesta tècnica objetivista és Dashiel Hammet (El falcó maltès, La clau de vidre i Collita roja). El rigor amb què Hammet es limita a la psicologia del comportament el porta a complicar la seva narració i l´obliga a singular desviacions. No descriu directament als seus personatges sinó que ha d´ésser el lector qui sigui capaç d´estreure´n les diferents personalitats. Això comporta una major atenció per part del lector el qual s´ha de comprometre en el seu acte de lectura a l´hora de donar una interpretació vàlida al text narratiu. Hammet no descriu ni defineix directament l´estat d`ànim o la personalitat del personatge (“Ned Beaumont sentí que es tornava boig”), sinó que empra les seves actituds i el seu comportament juntament amb la relació que s´estableix entre objecte i subjecte (Se´l tragué de la butxaca i el guaità. Una lluïsor maligna li encegué l´unic ull vàlid mentre es mirava l´encenedor). D´aquesta manera, la sensació d´objectivitat augmenta ja que estableix una distància entre els fets, els personatges i el propi acte de narrar.

Castellet vol establir una separació radical entre el narrador del XIX (autor omniscient) i el narrador del XX caracteritzat per la utilització d´un munt de tècniques narratives. Mentre que el novel·lista del XIX es caracteritza per la seva omnipresència i el control absolut de la narració; en canvi l´escriptor del XX destaca pel seu esforç a l´hora de registrar, amb una total i freda objectivitat, els esdeveniments externs. El seu principal objectiu és esborrà qualsevol emprenta de la seva presència evident en el relat. Per tant, entre els dos novel·listes hi ha hagut una sèrie de canvis a causa de la diferent posició que l´autor ha adoptat davant el món que ha creat. Per això, en algunes novel.les del s. XX es trobem habitualment amb un narrador que desconeix una gran part de la realitat novel·lesca i, en aquest cas, ha d´èsser el lector l´encarregat d´omplir aquests buits narratius (“Les palmeres salvatges”, “Volverás a Región”, “Nuevas Amistades”).

En la nova sensibilitat del novel·lista del XX destaca la importància del cinema a través del qual s´ha aconseguit, per una banda, una nova percepció de realitat la qual aspira a una narració objectiva dels fets i, per altra banda, ha aportat la utilització de noves tècniques narratives (“Manhattan Transfer”, de John dos Passos). Per tant, l´autor-narrador-déu del XIX s´ha reduït al narrador “descriptor” o reproductor d´imatges d´ascendència cinematogràfica.

El narrador del XX destaca pel abandonament de tota la possibilitat analítica ja que ha renunciat a fer cap comentari sobre les actituds dels personatges. Davant de la posició analítica es trobem ara davant una concepció sintètica de la realitat. Castellet vol establir una connexió entre aquest canvi i la desintegració progressiva de la concepció burgesa de la realitat recollint d´aquesta manera el pensament exposat per Sartre a la seva obra “Què és la literatura?” on la visió individual i unitària de la burgesia ha sigut desplaçada per l´enfrontament de classes i la dialèctica. Quan recull aquestes idees, Castellet es fa ressò de tot el pensament marxista sobre la funció de l´art en la societat (Lukács, Sartre, marxisme, novel·la social).

Segons Castellet, existeixen tres trets diferencials entre la novel.la del XIX i la del XX:

1.- Diferent enfocament narratiu
s. XIX: l´autor és el creador absolut, una mena de Déu.
s. XX: l´obra es redueix a l´estricte àmbit vital dels personatges i el seu món.

2. Diferent construcció
s. XIX: segueix el principi de la linealitat encara que reconeix la referència a determinats successos del passat.
s. XX: es trenca amb la idea de linealitat narrativa. Ús simultani i aparentment arbitrari de les diverses tècniques narratives.

3. Diferent expressió
s. XIX: expressió analítica, predomina l´ambient burgès.
s. XX: multiplicitat d´expressió, barreja de diferents registres, pluralitat d´estils.

La multiplicitat d´expressió i la utilització de diferents tècniques narratives condueix a la necessitat de mantenir una actitud activa a l´hora de fer la lectura. Aquesta situació fa augmentar la importància del lector ja que serà ell qui doni l´últim significat a l´objecte literari. En aquest cas, Castellet recupera la distinció realitzada per Ingarden que diferencia entre el artefacte literari (obra d´art literària, text narratiu) i l´objecte literari-estètic que aconsegueix el seu veritable valor literari a través de la interpretació del lector. Castellet estableix una relació entre l´acte creador d´escriure i la mateixa lectura ja que la relectura és considerada una autèntica recreació a través de la qual el text narratiu va guanyant múltiples significats.

Els principals trets del narrador actual:
– la foscor expressiva.
– la complexitat narrativa.

Tots dos trets fa que la narrativa del XX exigeixi un “lector actiu” que sigui capaç de col·laborar en la creació de l´obra. Cortàzar portarà aquesta idea a la seva màxima expressió quan parli del lector com a “camarada de camino” enfront del “lector hembra”. “Rayuela” pot ser considerada com el màxim paradigma de la importància adquirida pel lector a l´hora de fer una recreació del text narratiu. Per això, escriu una novel·la que li dóna infinitats de possibilitats ja que en les diferents relectures podrà moure´s amb absoluta llibertat.

La pèrdua del punt de vista absolut de l´autor tindrà com a conseqüència una major exigència creadora del lector que, fins i tot, esdevindrà en el protagonista actiu de la creació literària. Tanmateix, la importància cobrada pel lector el donarà més llibertat en l´àmbit interpretatiu.

Quan subratllar la multiplicació de les formes narratives, Castellet no en defensa una utilització gratuïta. L´escriptor n´ha d´emprar aquelles que s´adeqüin millor a les necessitats estètiques que exigeix la seva novel·la. És a dir, sobretot l´autor ha de ser fidel a la estructura interior de la novel·la ja que qualsevol obra literària es troba regida per unes lleis específiques (l´obra literària com artefacte.

D´una banda, Castellet demana als escriptors que només tinguin en compte el seu instint literari a l´hora de crear les seves obres i, d´altra banda, reclama una labor intensa als lector a l´hora d´afrontar les obres novedoses ja que la literatura i l´art moderns exigeix no pas un lector o espectador passiu, sinó un membre dinàmic en el procés de creació. La literatura del XX exigeix un lector competent que doni el significat definitiu als textos literaris. Així mateix, fa referència al compromís de l´escriptor amb la seva societat i amb el seu temps. Com el pensament marxista considera la literatura un fet social que es troba vinculat estretament amb la societat en què s´hi insereix.